Bon dia:
Fa uns dies, mentre llegia un “post” de 
@evacolladoduran sobre el paral·lelisme de cert animal nocturn amb la manera d’actuar de certes persones; la meva ment va començar a filar una cosa amb una altra. El que ve a ser una associació d’idees …
@evacolladoduran sobre el paral·lelisme de cert animal nocturn amb la manera d’actuar de certes persones; la meva ment va començar a filar una cosa amb una altra. El que ve a ser una associació d’idees …La qüestió és que em va inspirar per il·lustrar un cas semblant: El del vampirisme psicològic.
El vampirisme psicològic o emocional és una patologia que apareix, que està, que veiem però que no identifiquem molt sovint. Són aquestes persones que ens veuen com a simples “objectes” per al seu interès final. Els sentits d’aquestes persones ens capten i ens veuen com aquest “objecte” necessari i indispensable per al seu propi interès; que ens “xuclen” els esforços, el treball, ens copien les idees i s’atreveixen a presentar-les com a pròpies …
Tot això portat al món 2.0 es tradueix en aquesta mena de barreja de “mussol” i de ratapinyada. Els primers només miren. Els segons miren, apunten, copien i utilitzen el treball dels altres per “avançar” a costa dels altres.
Crec que hauríem de pensar en què, en el fons, ens hauria agradar que ens copiïn. Això vol dir que ho estem fent bé i que, potser, un dia, quan no aconsegueixin continuar es quedaran amb les seves cares d’incredulitat i indignació …
Al final, com sempre, Wilde va donar en el clau amb allò de … Que parli de tu encara que sigui malament; encara que afegiria que el cabreig no ens ho treu ningú.