Espanya rebrà 71.000 milions d’euros en transferències amb càrrec al nou Instrument de Recuperació de la UE, Next Generation
En el marc de la crisi econòmica provocada per la pandèmia de la Covid-19, l’Estat va aprovar el passat 28 d’octubre un projecte de Pressupostos per a 2021 que conté un augment rècord de la despesa de 550.484 milions d’euros amb l’objectiu de mitigar els efectes de la crisi i impulsar una ràpida recuperació. Aquesta despesa sense precedents suposa un augment del 19,4% respecte a l’any anterior, un 13,6% si s’exclouen els 26.634 milions corresponents als fons europeus.
D’altra banda, es preveu un pressupost consolidat d’ingressos de 323.996 milions d’euros, la qual cosa representa un increment gens menyspreable del 6,6% respecte 2020, gràcies, en gran part, a la injecció europea. Espanya serà el segon país que més fons rebi, després d’Itàlia, amb càrrec al nou Instrument de Recuperació de la UE, Next Generation. Un total d’uns 71.000 milions d’euros en transferències durant els pròxims anys que pretenen pal·liar la deterioració de l’activitat econòmica fruit de les mesures de distanciament social. D’aquesta manera, la UE posa a la disposició dels Estats membres un volum de recursos sense precedents amb l’objectiu d’esmorteir el cop de la profunda recessió en la primera meitat d’enguany, la major des de la Segona Guerra Mundial.
“Es posarà en marxa una política fiscal responsable per a la sostenibilitat financera i mediambiental, que garanteixi el creixement futur i ens permeti estar previnguts per a futures pandèmies”, promet el Govern en el resum executiu del Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat de 2021.
Les pensions i la desocupació, protagonistes de la despesa pressupostada
Segons consta al Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2021, el desemborsament públic ascendeix a 383.542 milions d’euros, un 33% més que en 2020. D’aquest total, 239.76 milions estarien destinats a despesa social, la qual cosa suposa un 10,3% d’increment. Les pensions, amb més de 163.000 milions, són la major partida. A mesura que la població envelleix, la factura de les pensions ascendeix, segons mostra la tendència de l’última dècada i mitja.
Juntament amb la desocupació, que compta en 2021 amb 25.000 milions, la qual cosa representa una variació del 20% respecte a l’exercici anterior, totes dues bases configuren més del 50% de la despesa pressupostària.
Habitatge, Turisme, Infraestructures i Indústria i Energia, els que més han notat la variació pressupostària
Encara que les despeses han ascendit en general, hi ha alguns sectors que destaquen per l’espectacular variació del seu pressupost. És el cas d’Habitatge i Foment de l’edificació, que compta amb una partida pressupostària de 2.253 milions, valor que gairebé quintuplica el pressupost corresponent a l’any anterior.
També ha notat un increment significatiu Comerç, Turisme i les Pimes, que els seus 2.230 milions d’euros superen en més del doble la xifra de 2020.
D’altra banda, per a l’any vinent els Pressupostos Generals de l’Estat compten amb 11.527 milions destinats a infraestructures, un 115% més que l’any anterior. Aquest import serà sufragat al 59% pel pressupost nacional i el 41% restant amb càrrec als fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència de la Unió Europea.
La política d’Indústria i Energia també ha duplicat els seus recursos, aconseguint la xifra de 11.166 milions. D’aquests, 5.623 provenen del finançament de projectes del Mecanisme de Recuperació i Resiliència de la Unió Europea.
Accent en Educació, Ciència i Sanitat
En els comptes queda manifest l’obstinació del Govern d’aconseguir el 5% del PIB en inversió educativa, que ha crescut un 70,2% en aconseguir el pressupost d’educació els 4.893 milions en 2021, en bona part gràcies a la injecció europea. Les majors beneficiàries d’aquesta inversió extra són les beques, l’educació infantil i la modernització de la Formació Professional.
D’altra banda, després d’una dècada de retallades i manca de reformes, l’estat aposta per la ciència amb contundència: 11.483 milions per a la recerca i la innovació en salut i l’impuls a la I+D+I empresarial i la indústria de la ciència. Així es registra el major creixement pressupostari des de 2000, sumant un 80% més que en 2020.
Finalment, Sanitat rebrà un import total de 2.945 milions d’euros gràcies a les dotacions finançades amb el Mecanisme de Recuperació i Resiliència i amb l’Ajuda a la Recuperació per a la Cohesió i els territoris d’Europa.
Alleujament per al sector cultural
El sector cultural, profundament afectat per la pandèmia, compta amb una partida de 948 milions d’euros, la qual cosa suposa un tímid increment del 3,7% respecte al pressupost de l’any passat. A això hem d’afegir-li els 200 milions procedents de fons europeu, que eleven la xifra a 1.148 milions. Aquest extra incrementa la variació respecte a 2020 a un 25,6%.
Impuls a les polítiques d’igualtat i a atenció ciutadana
451 milions per al departament d’Irene Montero, el ministeri del qual ha estat el que ha notat major increment, per darrere del de Treball. La majoria dels fons es destinaran a programes de conciliació i a la lluita contra la violència masclista. A més, l’any pròxim s’equipessin els permisos de maternitat i paternitat per primera vegada en la història.
El Sistema d’autonomia personal i atenció a la dependència, d’altra banda, contempla una partida de 2.354 milions d’euros, la qual cosa representa un increment de 603 milions respecte a 2020.
Pujada de sou del Govern i dels funcionaris
Els comptes contemplen una pujada del 0,9% per als membres del Govern i per als prop de tres milions de treballadors públics de l’Administració Central, la Seguretat Social i els diferents organismes autònoms.
Els ingressos tributaris creixen un 13%
Els pressupostos per a 2021 estimen una recaptació de 255.631 milions d’euros, dels quals 222.107 milions d’euros corresponen als ingressos tributaris. En aquesta línia, una de les mesures més controvertides ha estat la pujada de l’impost al dièsel, que ha creat descontent en el PNB i Ciutadans. En el capítol dels ingressos destaca també una alça de l’IRPF a uns pocs contribuents de rendes (un 0,08% del total dels declarants) que superin els 300.000 euros, a més de contemplar-se un increment de tres punts per a les rendes de capital de més de 200.000 euros.
A aquestes xifres han d’afegir-se els ingressos previstos per cotitzacions socials (125.144 milions), dins del pressupost de la Seguretat Social.
Malgrat les reticències d’alguns partits respecte a les expectatives pressupostàries, l’Estat es manté optimista en el seu pronòstic per a 2021 i preveu “un creixement que es veurà reforçat pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, la qual cosa pot permetre aconseguir una taxa de creixement del PIB real del 9,8%”, segons consta en el Projecte Llei de Pressupostos Generals. Així es pretén tancar la bretxa oberta per la caiguda de 2020.
Per a més informació: https://www.sepg.pap.hacienda.gob.es/sitios/sepg/es-ES/Presupuestos/PGE/Documents/LIBROAMARILLO2021.pdf
Blanca López Fiñaga, Vilanova i la Geltrú, 13/11/2020