Una visió de l’economia contemporània espanyola.
“L’article fa referència, com descriu el títol de l’escrit, els pilars d’una economia malalta, una economia que dista de qualsevol país contemporani. El nostre país, ha estat maltractat constant i deliberadament per sistemes polítics i econòmics aliens al curs de l’història.”
Un aspecte a tenir en compte és que gran part dels països d’occident han mancat de mandats democràtics, o alguna cosa que se li semblés, fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Espanya no ha estat menys. Per establir un marc de referència, començaré per la Espanya de la Restauració .
Història
Cánovas , l’arquitecte de l’esmentat període històric, va crear un sistema de torns amb el partit ” Liberal ” de Sagasta. Aquest moment no és prou llunyà del que realment suposa. Una economia que va caracteritzar un capítol més de la història d’aquest país: Una economia centrada en el món agrícola, d’escassa inversió en capital humà i tecnològic i una balança en suspensió de pagaments. Un patró or mal dirigit i una adreça pèssima del Banc d’Espanya, seguits d’una política econòmica extremadament conservadora . Sumant-li a més conflictes constants.
Primo, la Segona República , la Guerra Civil, Franco … És curiós i alhora alarmant l’escassa evolució que s’ha donat de 1875 (Data de l’inici de la Restauració) fins a 1975 (Data de la caiguda de la dictadura del Règim Franquista). Un país que no ha estat capaç d’acabar amb una constant inflació i amb un deute estructural al llarg del curs històric, una balança comercial traïda per constants aranzels de perfil polític …
Espanya, a diferència dels països occidentals capdavanters, mai ha estat capaç de crear uns salaris adaptats (Deixant de banda el país que neix a partir de la transició espanyola) i de donar llibertat. Paraula clau que mai ha sabut gestionar Espanya i els seus dirigents.
S’han donat asomos d’alguna política econòmica liberal (Cabestany, Ullastres). És curiós que per incidir en mesures de cert aspecte liberal hagi de fer referència a ministres franquistes.
Opinió
Amb això no vull argumentar que com s’han donat mesures conservadores, Espanya no ha anat bé. No, no és així. Fins l’ànima màter del Capitalisme, com són els Estats Units, ha tingut i té actualment dirigents i classe política conservadora. Sota el meu punt de vista, el problema ha estat la manca d’un esperit reformista cap a polítiques de llibertat personal. Premisses que han arribat amb l’entrada de la democràcia; quan Locke amb el seu contracte social, Hume i la seva teoria monetària, Adam Smith, Marshall i altres tants van predicar idees que han portat a la consolidació de l’ideal de llibertat i propietat privada. El problema és i serà, l’analfabetisme funcional i la manca cultural de la població i els nostres polítics.
Aquesta és la meva breu aportació del perquè Espanya no ha estat capaç d’evolucionar a l’una dels altres països. Espero que la meva humil aportació serveixi, almenys, de pretext per plantejar qüestions i; sobretot, per millorar.
Quim F. Ruiz