Economia Col·laborativa.

És bo especular amb el sòl? És bo atraure turistes? Són els apartaments turístics, en ciutats com Barcelona , els causants de la pujada de preus? Quines mesures es poden prendre de cara a solucionar l’augment de preus?

Són moltes les preguntes que sorgeixen en aquest camp. Per donar començament a aquest article, m’agradaria apuntalar que es tracta d’una opinió, no per això més important, d’una persona que viu en primera persona els factors esdevinguts. A part, sóc estudiant de la carrera d’Economia, a la Universitat de Barcelona . Dit això, comencem.

És bo especular amb el sòl? No, clar que no. És una utopia acabar amb l’especulació? Sí, ho és. La base de tot economista, al meu parer, és l’objectivitat. Llavors, quina manera efectiva cal d’intentar eradicar la “Neoliberal” especulació? Com és ben sabut per tot aquella persona que hagi estudiat els béns bàsics que intervenen en l’economia, el sòl és una inversió amb una gran rendibilitat i al seu torn, amb un gran risc. En un país com Espanya, s’ha abusat, com és ben conegut per tots. Després de la destructora crisi, a nivell internacional, es segueixen determinats camins per intentar superar-la. És el flux habitual de l’economia; periodes econòmics de creixement, estabilitat, caiguda, crisi, recessió i tornar a començar. Un dels camins alternatius ha estat l’economia col·laborativa. L’economia col·laborativa, pels menys entesos, es tracta de vies alternatives de consum sorgit de la tecnologia i internet. Exemples d’aquesta economia, hi ha molts:#BlaBlaCar , #Airbnb , #TripAdvisor , Uber, etc.

El Sòl.

Centrant-nos en el que incumbeix a terra, hi ha diferents empreses assenyalades per institucions per especular amb el sòl. És realment graciós, no creuen? Per a aquelles formacions menys coneixedores en la matèria, l’especulació neix de la compravenda, no del lloguer vacacional.

Les mesures polítiques.

A la ciutat de Barcelona es culpa als apartaments turístics de la pujada de preus dels lloguers? Abans de res; quan el representant de la gestió hotelera encapçala aquesta protesta, de la mà del partit de la gent… Donant suport als lobbys, és, si més no, curiòs. La mesura preventiva, com el poder polític s’anomena, ha estat demolidora. L’augment de la taxa turística. Sota el meu punt de vista hauria d’haver menys idiosincràsia en l’assumpte i més números. Senyors, parlem amb propietat: En comptes d’apujar els impostos a la gent que treballa i paga els seus impostos, per què no combatre la il·legalitat? El problema, benvolguts, no és la gent que es dedica a allotjar en apartaments turístics als estrangers; sinó aquells que no paguen els seus impostos. Una persona que es lucra de posar el SEU (Ho poso en majúscules per deixar clar que es tracta de propietat privada) apartament a Airbnb, no és un criminal, es diu economia. Tota demanda crea la seva oferta, tal com va dir Keynes .

 

 

 

Incidint en els lars de la política, què és això de mentir, amb que Uber, Airbnb, etc. no paguen impostos? No cal haver estudiat la llei tributària per saber el que vol dir retenció. Tota aquella persona que es lucri d’una activitat, ha de pagar sobre aquest benefici (En renda, a l’any següent).

Hi ha alguna cosa, que a més d’un no li agradarà, que es diu economia col·laborativa i ha vingut per quedar-se. Estan en contra de les noves vies de consum dels més moderns? Són els més moderns els que donen suport a lobbys i oligopolis encoberts? Són preguntes que deixo al seu lliure albir.

 

RuiQuim, 6 de juny, MMXVII