La normativa no especifica exactament si l’apartament turístic o els habitatges d’ús turístic segons la seva regulació a Catalunya, estan subjectes a aquesta normativa sobre eficiència energètica. Encara s’hauria de tenir en compte el següent:
Un edifici d’apartament turístic no és un habitatge, sinó un establiment d’allotjament turístic pel que entenem que no està subjecta a aquesta normativa de certificat d’eficiència energètica.
En canvi, un habitatge d’ús turístic, és una modalitat d’allotjament en habitatges, per tant, no deixa de ser un habitatge en la qual hi ha una activitat econòmica i com a tal estaria subjecta a aquesta normativa, llevat que l’habitatge d’ús turístic es tracti d’un edifici aïllat amb una superfície útil total inferior a 50 m2 o que l’ús d’aquest habitatge sigui inferior a quatre mesos a l’any o bé durant un temps limitat a l’any i amb un consum previst d’energia inferior al 25% del que que resultaria de la seva utilització durant tot l’any.
En aquests últims casos, es salvaria el no disposar de certificat d’eficiència energètica amb una declaració responsable del propietari de l’habitatge.
Inexcusablement, els habitatges que es lloguen mitjançant contracte de temporada o com a habitatge permanent subjectes a la Llei d’Arrendaments urbans, han de disposar d’aquest certificat d’eficiència energètica a partir l’1 de juny de 2013.